Crítiques

CRÍTIQUES PINTURES DE FRANCESC ORENCH (Resum)

LA ZONA GALLERY MADRID (Abril 2025)

Francesc Orench torna per segona vegada a la galeria, reafirmant el seu lloc com a creador que no només explora el límit físic del llenç, sinó també les tensions emocionals que resideixen al llindar del que és visible.

Aquesta obra de gran format, executada en tècnica mixta sobre llenç, es presenta com una tempesta cromàtica que sembla haver-se gestat des de dins del mateix espectador, com si la matèria pictòrica hagués emergit del subconscient col·lectiu.

El primer impacte és, sens dubte, el color. La potència del taronja i del blau, en constant fricció i harmonia, domina la superfície amb una intensitat que frega el que és violent. No és una simple coexistència de tons complementaris: és una lluita, una abraçada, una fusió que es condensa al centre de la composició. Allà, on el foc del taronja i la serenitat del blau col·lisionen, neix una onada abstracta que es desplega com a símbol d'aquest "canvi imminent" al qual fa referència el títol. L'obra no il·lustra, sinó que adverteix; no representa, sinó que hi convoca.

La pinzellada, vehement i gestual, té una qualitat gairebé performativa. Orench Bernat no pinta, actuar sobre el llenç. Cada traç és un vestigi d?una energia en trànsit, un gest carregat d?urgència. Hi ha una mica de ritual en la manera com l'artista deixa que els pigments es fundin, com si l'obra s'hagués cuit a la calor d'una revelació.

En aquesta segona aparició a la galeria, Orench no només demostra maduresa tècnica, sinó una major càrrega conceptual. "Canvi Imminent" no és simplement un paisatge emocional; és una advertència, un presagi fet matèria. L'espectador queda suspès en aquell instant previ a la transformació, atrapat entre el foc i el cel, entre el caos i la possibilitat.

Amb aquesta peça, Francesc Orench Bernat no només confirma la seva veu al panorama artístic contemporani, sinó que eleva, apuntant cap a territoris on l'art esdevé experiència vital, i on la pintura, lluny de ser contemplada, es viu.

DEPARTAMENT DE CULTURA, Ajuntament de Canet de Mar (Barcelona) (Maig 2025)

"Un diàleg entre la forma i l'absència"

Orench ens endinsa en un univers pictòric on la figuració i l'abstracció es troben en una delicada dansa.

L'exposició de Francesc Orench ens presenta obres en què la mirada descobreix imatges fugaces, petjades de colors i silencis visuals que semblen néixer i desaparèixer davant dels nostres ulls. Les pinzellades, amb la seva precisió efímera, teixeixen sobre el llenç formes que s'insinuen, que es deixen entreveure sense definir-se del tot. Aquest joc constant d'aparició i desaparició crea una il·lusió suggestiva, on l'espectador es converteix en part activa en la construcció del sentit.

L'art d'Orench és una invitació a la contemplació profunda, a un espai on allò concret i allò intangible coexisteixen en harmonia, generant una atmosfera que ressona amb la realitat i el misteri del que és inexplicable. Desposseint el paisatge dels seus elements convencionals, l'artista els transforma en abstraccions que capturen l'essencial del nostre entornament,

Les sensacions que emanen d‟aquestes obres abstractes ens connecten amb la mateixa emoció que la pintura figurativa, però a través del llenguatge de la pura suggestió.

LA ZONA GALLERY MADRID (29 d'octubre 2024)

Francesc Orench Bernat, presenta a la galeria dues obres que destaquen pel seu subtil equilibri entre figuració i abstracció. Amb un estil inconfusible, Orench Bernat ens mostra en una de les peces un grup de velers flotant serenament sobre l'aigua, mentre que a l'altra ens transporta a un paisatge campestre d'arbres que sembla sorgir i esvair-se davant dels nostres ulls.

Les seves pinzellades, tan precises com efímeres, dansen sobre el llenç, suggerint formes que s'insinuen sense definir-se completament. Aquest joc d'aparició i desaparició genera una il·lusió visual en què el motiu principal es revela parcialment, convidant l'espectador a completar la imatge des de la percepció pròpia. L'obra d'Orench Bernat es converteix així en una experiència de contemplació activa, on allò figuratiu i allò abstracte conviuen en harmonia, aconseguint una atmosfera que evoca tant la realitat com el misteri del que és indefinit.

PARIS EXPO PORTE VERSAILLES (Gener 2025) (Sara Ferrer, REVISTART)

A principis d'any, "Le Papillon" va envair el pavelló 5.2, una proposta de Francesc Orench Bernat, que va viatjar a la capital francesa, representat per la BCM Art Gallery. veure-la. La simbiosi existent a la natura és complexament perfecta;

Carlota de Carvajal (crítica de la revista REVISTART) (Octubre 2024)

Natalia de Pedroso, ha comissariat l'exposició col·lectiva "Octubre", en què Francesc Orench Bernat participa amb les seves obres. En "VVV" un grup de velers reposa sobre el mar, atents davant de qualsevol imprevist. marea. El traç obert de desenrotlla sobre el llenç amb un ritme agitat en què els colors ataronjats de les lones es fusionen amb el cel i tenyeixen de reflexos a l'espontani oceà.

Carlota de Carvajal (crítica de la revista REVISTART) (Agost 2024)

Entre el passat llunyà i el futur remot Dos temps distants es troben en un mateix moment, és el que succeeix als olis de Francesc Orench. 14.019" l'artista inclou objectes i tecnologies de l'actualitat, seguint l'estètica de les pintures cavernàries. A les seves obres, les mans són presents de la mateixa manera que ho van estar ahir.

Amanda Henandez (crítica de la revista REVISTART) (Abril 2024)

"Observant expresions" és la nova exposició individual de l'artista Francesc Orench. Les composicions d'Orench podríem catalogar-la de paisatgistes, però no definiria tota l'amplitud d'aquestes. treballar a les seves pintures i portar-nos pel camí de l'impressionisme.

Pablo Santirso (crític de la revista REVISTART) (Desembre 2023)

CO2H és un títol que pot resultar críptic per a moltes persones que observin aquesta obra d'Orench, però els entesos en matèria de composició química poden arribar a extreure un missatge de crítica a la contaminació.

Les lletres i xifres del seu títol es poden traduir com la nomenclatura química dels àcids carboxílics, molt usats per al desenvolupament de pesticides, acetats i polímers plàstics. Si a això li sumem la composició de colors i com les llargues gotes negres estan distribuïdes com a edificacions ens trobem davant d'una obra de crítica esmolada cap a les conseqüències mediambientals produïdes per les grans fàbriques.

Gabriel ANDARES (crític de la revista REVISTART) (Octubre 2023)

Orench deconstrueix el concepte de paisatge com ho entenem a la pintura per desenvolupar obres de naturalesa més abstracta, que redueixen elements del nostre entorn a les seves formes més elementals. Si bé és cert que els seus quadres els podem entendre com a paisatges des d'un punt de vista tècnic, les parts que el fonamenten se suggereixen en comptes de representar-se de manera explícita, cosa que li permet treballar les mateixes sensacions que desenvoluparíem en veure un quadre naturalista clàssic.

Joseo GARCIA (TANDEMT ART GALLERY) (2023)

Orench és un artista de pinzellada àmplia i de grossos empastos amb una gran riquesa cromàtica, desenvolupant una varietat temàtica, conjugat l'impressionisme abstracte amb l'expressionisme figuratiu. Una visió artística que no deixarà indiferent.

Sonixe AVNATAMOFF (Periodista i crítica d'art a París) (2016)

Realitza una pintura plena de vida, amb pinzellades plenes d'emoció i expressió, amb contundència. És vida en moviment, desplaçament emocional. Veig a la seva pintura un aire de les últimes creacions de Van Gogh, especialment al quadre "Camp de blat amb corbs". La seva tendència és impressionisme abstracte, amb força, vigor i color."

Joel RISTOL (Pintor i crític d'art) (2020)

"Podem observar a les seves obres una gran força i expressivitat en el traç i la taca, una forma d'impressionisme abstracte on, i encara que algunes de les obres es conserven formes i espais figuratius, ens donen la llibertat a l'espectador per interpretar l'obra i necessàriament veure-hi reflectits."

Marina GARCIA i CARBONELL (Historiadora de l'art) (2020)

"La marca distintiva de l'obra d'Orench, és la pinzellada enèrgica gairebé expressionista. (…) Inicialment inspirat en el naïf, el figurisme i en el paisatgisme de cases, carrers o marines, actualment ha passat a fer pinzellades més fortes, sinceres, lliures i creatives en una incursió al món abstracte."

Aitor ROGER (Historiador, Arxiu Ajuntament Blanes) (2020)

"Les traçades de Francesc Orench es caracteritzen per estar plenes d'energia, vitalitat i color. Estan fetes a base de pinzellades carregades d'expressió, cosa que al mateix autor li agrada anomenar "impressionisme abstracte (…)"

Eva PALAU (Comunicacions Ajuntament Blanes) (2018)

(…) Amb el pas del temps el seu estil ha evolucionat de manera natural, sense forçar, passant d'un estil figurista a un impressionisme abstracte. Essencialment format de forma autodidacta, les pinzellades són expressives i plenes d'emocions i optimisme."

Josep GIBERT (Llicenciat en Filosofia i diplomat en biblioteconomia i documentació) (Obres 2021, 22)

"La percepció mai no és neutra i els esdeveniments d'aquests dies ens porten a identificar els vermells del quadre amb la confirmació que seguim en el cicle ígne. Així mateix, les espatllades cromàtiques d'estil impressionista, suposen una continuació de l'estil marca de la casa, però aquesta vegada només a mig quadre. L'altra part podria ser el mar, amb un fons ric de vida encara, però que encara és a fons, que ja és a fons, ric de vida encara que precipita per sobre.

Certament, un altre espectador pot percebre sensacions diferents i elaborar relats diferents. que fins i tot incloguin l'enigmàtica bola flotant del fons marí!"

"Aquests dies estem mediatitzats per les explosions del Turó vell i les seves vomitives bugades magmàtiques que van arrasant lentament amb tot allò que troben al seu pas.

Francisco porta un temps amb una mena de cicle ígne on el foc és protagonista. Aquí segueix el cicle, però deixa la seva tècnica de les espatllades impressionistes pels raigs dels tubs de pintura. Una massa de pintura lletosa podia suggerir-nos una mena de ser animal que està a punt de ser empassat per la massa de magma. La bèstia està horroritzada, però, inevitablement, fins i tot les restes de la seva pelusera, representades per les cordes que pengen fora del quadre, també seran aviat pastura de les flames.

Acció, moviment en un sol llenç on el cromatisme i el dramatisme del foc fan presència."

No obstant això no deixa de seguir el teu estil, més aviat abstracte, de composició cromâtica amb un nombre reduït d'elements però molt intensos.

El que crida l'atenció és que no només has repesentat el color del foc sinó també la sequedat del terra, el movimet violent de les espurnes, l'ofec del fum cendrós asfixiant i, en definitiva, la potència, alhora radiant i magnètica, alhora devastadora i devoradora, de les flames"

Cada cop ens mostres més interacció en el teu impressionisme abstracte"